divendres, 28 de novembre de 2003

El comptable

Diuen que un columnista va voler aclarir realment què eren les coses, i va decidir començar pel principi. Va intentant aclarir quant feien dos i dos. Per fer-ho va buscar tres especialistes: un teòric del tema, és a dir un matemàtic; un cientí­fic de renom, és a dir un fí­sic i un economista d'éxit que es dedica a calcular el dèficit de Madrid.

El matemàtic, després d'emplenar amb fórmules, càlculs i definicions una dotzena de folis va concloure sense dubtes que segons els axiomes que permeten definir el comportament de la conjunció 'i' el resultat era quatre.

El nostre fí­sic va muntar un laboratori d'estudis i va experimentar empí­ricament amb els '2' i finalment va concloure que 2 i 2 feien alguna cosa entre 3,8 i 4,2 .

L'economista és va mirar al nostre columnista, ràpidament es va assegurar que ningú els escoltés, va somriure i li va dir: En confiança, digueu-me quan voleu que faci i ho farà . Però assegureu-vos que ningú no publiqui els estudis del matemàtic i del fí­sic.

El nostre home es va dirigir a la redacció de El Pais per publicar l'estudi de l'economista.