24 de novembre 2003
Sobre olors
Una amiga m'ha enviat un correu d'aquells que pregunten sobre coses més o menys personals i una pregunta anava sobre olors. M'ha fet pensar en la meva infantesa i en llocs, activitats i amistats. El temps passa i cada cop et trobes amb gent diferent, que ha viscut coses diferents i trobes estrany que hi hagi gent que no recordin l’olor a terra mullada ni l’olor a herba acabada de tallar, però cadascú ha viscut el que ha viscut i això fa que els imaginaris siguin els que són. Segurament és una de les coses més boniques de la varietat, allò que alguns en diuen mestissatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada