Ja s'ho plantejaven els filòsofs grecs, i això que ells no tenien realitats virtuals reals. Ells només tenien realitats virtuals en la imaginació. Potser les nostres realitats virtuals no són tant virtuals com voldríem. Els que sempre ens ha agradat jugar amb la imaginació i a més ens agrada distingir entre el que és real i el que és virtual a vegades ens sorgeixen dubtes: és més real el Barça que l'elasar que juga VII divisió de la lliga Hattrick?
No tinc una resposta, de fet tampoc la busco. La gràcia de la filosofia està en plantejar preguntes. Les respostes, per sort o per desgràcia, no són definitives.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada