Diuen que un columnista va voler aclarir realment què eren les coses, i va decidir començar pel principi. Va intentant aclarir quant feien dos i dos. Per fer-ho va buscar tres especialistes: un teòric del tema, és a dir un matemàtic; un científic de renom, és a dir un físic i un economista d'éxit que es dedica a calcular el dèficit de Madrid.
El matemàtic, després d'emplenar amb fórmules, càlculs i definicions una dotzena de folis va concloure sense dubtes que segons els axiomes que permeten definir el comportament de la conjunció 'i' el resultat era quatre.
El nostre físic va muntar un laboratori d'estudis i va experimentar empíricament amb els '2' i finalment va concloure que 2 i 2 feien alguna cosa entre 3,8 i 4,2 .
L'economista és va mirar al nostre columnista, ràpidament es va assegurar que ningú els escoltés, va somriure i li va dir: En confiança, digueu-me quan voleu que faci i ho farà . Però assegureu-vos que ningú no publiqui els estudis del matemàtic i del físic.
El nostre home es va dirigir a la redacció de El Pais per publicar l'estudi de l'economista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada