dilluns, 22 de maig de 2006

Preàmbuls

Sé que no és especialment agraït parlar de víctimes, que els mítings tenen el seu públic i que pel nacionalisme espanyol el País Vasc és un problema filosòfic greu. Però d’aquí a incloure un reconeixement a les víctimes d’ETA al preàmbul de la constitució espanyola hi ha un marge gros. Si més no, la meva capacitat de comprensió no abasta aquest marge.
És cert que em va quedar marcada a la retina la imatge del senyor Zapatero (el Puma) ensenyant com símbol de llibertat la fitxa policial que duem a sobre tots els que tenim nacionalitat espanyola. I també era en un míting al País Vasc.
És curiós que d’un partit que ha fet tanta crítica al simbolisme esencialista de tots els altres, ja siguin símbols religiosos o símbols nacionalistes no espanyols, faci dels seus símbols (i desgraciadament les víctimes d’ETA van passar a ser símbols fa bastant de temps, no hauríem d’haver oblidat mai que son persones) una bandera amb la que cobreix les seves accions, els seus encerts i els seus errors.
Un preàmbul és el símbol dels símbols, per això que siguem una nació o que siguem un preàmbul no és massa greu, però la bossa no la toquem, no fos cas que canviés alguna cosa i tot plegat acabés tenint algun sentit.