dimecres, 30 d’abril de 2008

Crítica a l’acadèmia (o ves a saber a què)

La Veritat (així en majúscules, no fotem) sempre és certa i mai (no) és relativa. I té els seus sacerdots. El panteó de l’acadèmia és sagrat (evidentment, és un panteó), les seves paraules són Llei (així, també en majúscules). El sacerdots de l’acadèmia aspiren al panteó. Hi aspiren perquè no hi arriben (arribem, la falsa modèstia et perd noi).

Pensar a esdevingut una dèria efímera. L’aspecte lliure del nostre món (aspecte, imatge vista) fa que ens pensem que pensem. Però creiem (i no sempre en Déu, de fet creiem que no hem de creure en Déu).

Abans que hi hagués aquest panteó ni ha hagut d’altres, però aquest és el primer que ha pervertit el pensament degradant-lo a una salmòdia que es creu (pensa?) lliure.
Per pensar cal saber història (no dogmes, aclareix-ho que sovint et malinterpreten), història de tot tipus, la que expliquen els nostres i la que expliquen els que no ens agraden.

Pensar és cansat. Posar en dubte el panteó és una tasca feixuga (i sovint és alçar un altre panteó).


L'imatge és de http://www.freefoto.com/

dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi

Avui és dia de festa. Ho és perquè és un dia que es treballa, encara que jo he pogut estalviar-m'ho des de que treballo. Té la seva litúrgia, al matí més o menys privada, a la tarda en parella. És el dia del nostre sopar. Ara, a fer un café i comprar una rosa abans que ella es llevi. Llibres desprès.
I m'agrada.
Malgrat els profetes que diuen que mor d'éxit.
Malgrat els elitistes que diuen que els mediàtics perverteixen la cultura.
Malgrat les cues per signar llibres.
Malgrat sigui el pitxor dia de l'any per entrar a una llibreria.
Malgrat es pensin que llegir és llegir noveles.
Malgrat faci dels llibres un objecte sagrat.

Bona diada de Sant Jordi.


L'imatge és de http://www.freefoto.com/

dissabte, 12 d’abril de 2008

La Mort

A vegades, no saps massa perquè, la mort d'algú que pràcticament no coneixes et trasbalsa de mala manera. A vegades una amistat descobreixes que malgrat la teva poca destresa i la teva falta de tacte realment és una amistat.

Sovint, allò que és important no té la importància formal que hauria de tenir. Quan algú et plora a l'espatlla perquè dóna la casualitat que eres allà, encara que no haguessis estat on havies d'estar en altres moments, et trasbalsa de mala manera.

A vegades no saps perquè la gent que t'envolta t'estima i t'aprecia, en moments que penses que estàs desconnectat i apartat de gent que potser et necessita i no goses demanar-li-ho et trobes amb la sorpresa que algú aprecia un petit gest teu més del que podies pensar.

Simplement això. Em quedo amb un somriure amarg. Sic Transit Gloria Mundi.

divendres, 11 d’abril de 2008

Fent política o jugant a la botifarra

Ahir el totpoderós Zaragoza va recontrar. No sé si a Madrid s'atreviran a proclamar un Sant Vicenç jugant de botifarra (sense trumfo, o hi ha algun trumfo amagat?). Té la seva gràcia, fem obres aplicant l'article 26 i oblidant-nos dels públics i preceptius estudis ambientals (tot i que ja sabem que aquests estudis són com les enquestes). Perquè un transvasament, encara que sigui de fireta i retràctil, és una obra major.

Ahir el Periodico dels Socialistes de Catalunya publicava en portada (i feia una campanya intensa a la resta del diari) parlant de bancs d'aigua. Jo, que cada dia sóc més ingenu per tal de poder sobreviure, vaig pensar que aquesta idea estava recollida al famós dossier que li va passar el Molt Honorable President a l'Artur Mas. Però no, hagués estat un signe de competència i això no ens ho podem permetre.

Seguirem la partida. Potser ens hi divertirem.

dijous, 10 d’abril de 2008

Crònica (apressada) d’un sopar

Ahir nit, encara convalescent de la grip, vaig anar al sopar de blocaires (i uns quants aprenents d’elit del país) que va organitzar en Dessmond i que ha servit per presentar la xarxa de blocs amb estrella i per xerrar amb en Joan Carretero.

El sopar s’ha fet en un dels pessebres de la Barcelona multiculti (ironies de la vida o signes dels temps, ves a saber), en un espai un pèl escàs per la gentada que érem però amb la solvència de qui sap organitzar coses d’aquestes i, sobretot, en un marc nacionalment còmode (això, desgraciadament, és noticia al nostre país).

Alguna cara coneguda (la Rut Carandell, en Ramon Tremosa) ... Alguns blocaires llegits com el senyor de les escales (Vilapou) i altres que no estan a la meva llista habitual (un dia d’aquests n’he de fer una tria).

Tot plegat interessant. Els discursos bé. Si volem governar Catalunya amb el que s’ha dit al sopar jo m’hi apunto, però com es va dir en algun moment em temo que Esquerra (singularment les joventuts que usen fons groc al fons de l’estrella) va per una altre camí.

El personal no era entregat, de fet algun l’haguessin considerat un dissident del front nacional d’alliberament (repasseu la vida de Brian si voleu saber de que va). Però el resum de tot plegat es que malgrat tot hi ha esperança... Encara que comparar en Manelic amb en Gaspart és quedar-se curt. O potser no.

Deixo coses al tinter, però d’idees n’ha sortit alguna i potser em ve de gust comentar-les...

dijous, 3 d’abril de 2008

Goigs del conseller

Proposta mal rimada i mal quadrada de goigs per l'ús del conseller de medi ambient, les demandes a la moreneta tenen forma lliure, però no està de més fer ús de tècniques ancestrals.

La pluja va de retard
sense caure està esperant
que la mitjancera clara
li doni el concordat


En Baltasar s'exclama
com rei mag exasperat
car la màgia no funciona
en un món enrevassat


Feu nostra senyora
que la pluja ens mulli més.


Volem buscar al Segre
l'aigua que ara ens caldrà
sense temps per preparar
solucions desesperades


i l'amo no vol donar
per coherència esperant
que del cel ens caigui aigua
en forma de miracle laic


Feu nostra senyora
que la pluja ens mulli més.