Ahir el totpoderós Zaragoza va recontrar. No sé si a Madrid s'atreviran a proclamar un Sant Vicenç jugant de botifarra (sense trumfo, o hi ha algun trumfo amagat?). Té la seva gràcia, fem obres aplicant l'article 26 i oblidant-nos dels públics i preceptius estudis ambientals (tot i que ja sabem que aquests estudis són com les enquestes). Perquè un transvasament, encara que sigui de fireta i retràctil, és una obra major.
Ahir el Periodico dels Socialistes de Catalunya publicava en portada (i feia una campanya intensa a la resta del diari) parlant de bancs d'aigua. Jo, que cada dia sóc més ingenu per tal de poder sobreviure, vaig pensar que aquesta idea estava recollida al famós dossier que li va passar el Molt Honorable President a l'Artur Mas. Però no, hagués estat un signe de competència i això no ens ho podem permetre.
Seguirem la partida. Potser ens hi divertirem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
Cal una bona predisposició al bon humor, però ja ens estem divertint, no trobes?
El guió és de poca qualitat, però alguns actors fan molt bé el palasso.
No ho fan massa bé. Els falta sentit d'escena.
Publica un comentari a l'entrada