![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgM6Jk6GIld4xITa11MVyEy3wHHmOKJzYoG09FD7fYSSMogfY133g5FXZfg4jy0EltrS6Vn2mWGBvVL_woKt_v1nNkh49n2Gup_Yy-EDcK4zhadpegxbF4gPjOC6VIyf8pxRQt/s200/mort.jpg)
Sovint, allò que és important no té la importància formal que hauria de tenir. Quan algú et plora a l'espatlla perquè dóna la casualitat que eres allà, encara que no haguessis estat on havies d'estar en altres moments, et trasbalsa de mala manera.
A vegades no saps perquè la gent que t'envolta t'estima i t'aprecia, en moments que penses que estàs desconnectat i apartat de gent que potser et necessita i no goses demanar-li-ho et trobes amb la sorpresa que algú aprecia un petit gest teu més del que podies pensar.
Simplement això. Em quedo amb un somriure amarg. Sic Transit Gloria Mundi.
1 comentari:
Hi ha tanmateix experiències que son això, experiències, i les experiències dificilment se "saben". Es viuen, tal vegada s'aprenen, i prou.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada