A vegades, no saps massa perquè, la mort d'algú que pràcticament no coneixes et trasbalsa de mala manera. A vegades una amistat descobreixes que malgrat la teva poca destresa i la teva falta de tacte realment és una amistat.
Sovint, allò que és important no té la importància formal que hauria de tenir. Quan algú et plora a l'espatlla perquè dóna la casualitat que eres allà, encara que no haguessis estat on havies d'estar en altres moments, et trasbalsa de mala manera.
A vegades no saps perquè la gent que t'envolta t'estima i t'aprecia, en moments que penses que estàs desconnectat i apartat de gent que potser et necessita i no goses demanar-li-ho et trobes amb la sorpresa que algú aprecia un petit gest teu més del que podies pensar.
Simplement això. Em quedo amb un somriure amarg. Sic Transit Gloria Mundi.
12 d’abril 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
1 comentari:
Hi ha tanmateix experiències que son això, experiències, i les experiències dificilment se "saben". Es viuen, tal vegada s'aprenen, i prou.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada