divendres, 11 de juliol de 2008

De valors i papanates

Fa dies que ho penso, però un especialista sempre ho dirà millor: L’article d’en Cardús d’avui ho explica millor del que ho hagués pogut dir jo.
La radio nacional de Catalunya s’està convertint en la radio del nacional-papanatisme on a les vuit de vespre en comptes de resar l’angelus fem meditació per benefici de tota la humanitat. Però no patim, que això és perfectament laic i progressista.
El misticisme i l’espiritualisme no transcendentals (a estones, que la transcendència va per barris) em carreguen.
Se’ls pot carregar de cientificisme màgic, de noves velles espiritualitats orientals o del que sigui, però ens arrosseguen cap allà.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I és que en Cardús té l'habilitat d'expressar molt clarament allò que, els que no som babaus, pensem sovint.
Salutacions.

esparver ha dit...

Cert. El problema, però, és que pensar està reservat per alguns pocs.