Sempre m'ha semblat molt penós que hi hagi que censura els comentaris de bloc que els posen en un mal pas. Parlo de comentaris, no d'insults, els insults no són acceptables enlloc.
Hi ha qui creu que pensa des de l'absoluta racionalitat i s'enarbora quan li dius que les seves paraules venen del sentiment, generalment del sentiment primari bàsic que és l'odi i quan els escrius que la seva opinió no resisteix la seva pròpia lògica demanant-los explicacions que justifiquin el que diuen t'esborren el comentari... o perden els nervis que encara és pitjor.
Curiosament els més censuradors sempre parlen de llibertat.
Curiosament els més dogmàtics sempre parlen de raó.
Curiosament els més parcials parlen de rigor.
Jo tinc el problema de ser molt curiós i bastant tendent al parlem-ne. Fins i tot quan tractem coses amb les que crec.
També tinc el problema que m'agrada discutir per discutir, forçar els arguments per justificar coses amb les que no hi estic d'acord. Segurament perquè com diu la senyora esparver sóc un punxatripes, o potser perquè sóc terriblement curiós i bastant iconoclasta.
Però penso que per construir un pensament coherent cal escoltar els que pensen els que no creuen en el que creus tú (i parlo de país, de natura i només tangencialment de metafísica). Després ho racionalitzarem i acabarem pensant més o menys el mateix.
2 comentaris:
Gràcies al comentari que m’has deixat he descobert aquest blog. Té bona pinta, l’aniré seguint. I gràcies per l’enllaç!
Moltes gràcies pels elogis!
Publica un comentari a l'entrada