01 de novembre 2010

Una flama dins d'una carbassa

Al poble de la meva avia l'encenia el jovent per fer gresca molt abans que ningú hagués sentit a parlar de Halloween. Així què no faré fàstics a la imatge.

La vida, a estones, és una mica caminar a les fosques i, sovint, les vides dels que ja han marxat són llumetes confuses, dins d'una carbassa, que fan de fita.

Va per qui va, en record de estones passades i d'altres de viscudes.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ho havia sentit a dir. M'alegra que m'ho confirmis.

esparver ha dit...

A vegades volem ser tant purs que no recordem el passat.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...