Al poble de la meva avia l'encenia el jovent per fer gresca molt abans que ningú hagués sentit a parlar de Halloween. Així què no faré fasitcs a la imatge.
La vida, a estones, és una mica caminar a les fosques i, sovint, les vides dels que ja han marxat són llumetes confuses, dins d'una carbassa, que fan de fita.
Va per qui va, en record de estones passades i d'altres de viscudes.
2 comentaris:
Ho havia sentit a dir. M'alegra que m'ho confirmis.
A vegades volem ser tant purs que no recordem el passat.
Publica un comentari a l'entrada