dimarts, 1 de novembre de 2011

Ens falla la mística

Sí, ja fa una temporada que no dic res. Només observo.

Mentre un ocell salta de branca en branca a l'arbre que tinc a la finestra vaig repassant amb austeritat franciscana (ara en diuen zen) un bon grapat de papers, dels que la majoria han acabat a la paperera i d'aquí una estona al contenidor blau (i no per convenciment, jo i el reciclatge tenim algun petit problema comprensió... un altre dia en parlarem).

Alguns, segurament despistats en perdre l'humor, s'han pensat que la discussió a occident està entre grup (estat o classe, tant se val) i individu. Algú, una mica més atent, va adonar-se que el segle de les llums i el romanticisme són conseqüència de la derrota del misticisme. A Barcelona o a Malplaquet. Però las coses ja anaven de mal borràs des de el dia que Francesc d'Assís es va despullar davant de son pare i el bisbe. La pobresa, l'austeritat i la senzillesa són expressions del materialisme. Els hippies, malgrat ells mateixos, van ser un posicionament materialista.

Els catastrofistes conservadors (malgrat els mateixos també, sovint es pensen que són progres) es pensen que l'amenaça ve de l'Islam. I s'equivoquen. El mainstream que ve darrera nostre, que encara no ha estat absorbit pel materialisme cultural (un altre dia parlaré de consumisme, no és el mateix), pren formes entre budistes i hinduistes.

L'ocell ja no hi és i el cafè està fred.

6 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No n'he tingut prou: hauries de continuar. Un altre cafè, calent, mentre torna l'ocell.

Papitu ha dit...

Ara que has arreglat la història d'Occident ja pots fer una becaina i somiar amb el dasein.

esparver ha dit...

Uff Xiru, em fa por espatllar-ho. De tota manera hi haurà derivades una tarde d'aquestes.

esparver ha dit...

Papitu, si he arreglat occident amb un paràgraf dec tenir poders gairebé màgics.

Miquel Saumell ha dit...

Feia dies que no passava pel teu niu. "Sí, ja fa una temporada que no dic res. Només observo.", dius. De vegades penso que passar-me una temporadeta sense escriure res no seria pas cap mala idea però... no me’n puc pas estar. I sóc conscient que no sempre l’encerto.

esparver ha dit...

Ben tornat Miquel. No te n'estiguis, que normalment hi toques molt. Voldria escriure més, però entre el nen, en que ve i que per Nadal s'acaba el món no tinc gaire temps.