Anit, quan tornava cap a casa veia la lluna rient entre les naus del barri.
D'una vetlla pasqual sempre en torno amb un sentiment agredolç. Amb una lluita interna entre raó, fe i sornegueria.
I la lluna em deia: fas ve d'anar-hi. Tu saps que la fe és molt més que uns fets.
05 d’abril 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
I juraria que la lluna va acabar dient-te simplement, Bona Pasqua!
Bona Pasqua Xiru.
Publica un comentari a l'entrada