Persistir

Quan tot és abundància tot és fàcil, fins i tot tenir temps és fàcil. A més a més no tots els interessos són comuns, déu nos en guard! Però tot pot acabar sent bonic, perquè la fatalitat és un mite nefast. Podem acceptar el fat de l’heroi, però no la fatalitat derrotista.

A vegades la vida de parella és un drama. Ho és perquè no tots tenim el mateix grau de conformisme -reconec que el meu és molt alt- i no tots pensem el mateix sobre l’obligació dels altres a ajudar-nos. O, simplement, la quantitat i la qualitat de coses importants és dispar. Hi ha qui discrepa sobre si és objecte o subjecte.

Molt sovint la felicitat no és més que una manera de prendre’s la vida, i fer-ho en paquets petits és complicat. Però tot és anar fent. Per sort les dificultats i els desencontres van passant. Amb dificultat, persistint a perdonar.

Cada cop que avancem, cada cop que ens aturem, cada cop de discutim, cada cop que no veiem clar on volem anar a parar. Som tossuts i a voltes obstinats. Però persistim.