dimecres, 10 de desembre de 2003

Pijos

Fa una estona he llegit l'article d'avui d'en Quim Monzó a La Vanguardia (no enllaço l'article, que t'has de registrar i no se quantes coses més, a banda que tinc la mania de llegir els diaris en paper) i parla, entre d'altres consideracions polítiques que no venen al cas (o potser sí, però no voldria carregar-me el principis d'aquest blog), de l'esquerra pija. Es un concepte que sempre m'ha fascinat i m'ha encuriosit.
La raó per destacar-ho es molt tonta, però m'ha sorprès veure escrit en paper (i molt més ben expressat de com ho faria jo) una cosa que ja fa temps que penso i que no he vist mai expressada. Les idees volten en l'ambient i al final algú amb autoritat les expressa. La vessant original de les idees no està en el que les expressa, si no que la cocció és social i al final algú té la inspiració i la valentia (no sempre heroica) d'expressar-la.