Fa una estona he llegit l'article d'avui d'en Quim Monzó a La Vanguardia (no enllaço l'article, que t'has de registrar i no se quantes coses més, a banda que tinc la mania de llegir els diaris en paper) i parla, entre d'altres consideracions polítiques que no venen al cas (o potser sí, però no voldria carregar-me el principis d'aquest blog), de l'esquerra pija. Es un concepte que sempre m'ha fascinat i m'ha encuriosit.
La raó per destacar-ho es molt tonta, però m'ha sorprès veure escrit en paper (i molt més ben expressat de com ho faria jo) una cosa que ja fa temps que penso i que no he vist mai expressada. Les idees volten en l'ambient i al final algú amb autoritat les expressa. La vessant original de les idees no està en el que les expressa, si no que la cocció és social i al final algú té la inspiració i la valentia (no sempre heroica) d'expressar-la.
10 de desembre 2003
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada