Fa una estona he llegit l'article d'avui d'en Quim Monzó a La Vanguardia (no enllaço l'article, que t'has de registrar i no se quantes coses més, a banda que tinc la mania de llegir els diaris en paper) i parla, entre d'altres consideracions polítiques que no venen al cas (o potser sí, però no voldria carregar-me el principis d'aquest blog), de l'esquerra pija. Es un concepte que sempre m'ha fascinat i m'ha encuriosit.
La raó per destacar-ho es molt tonta, però m'ha sorprès veure escrit en paper (i molt més ben expressat de com ho faria jo) una cosa que ja fa temps que penso i que no he vist mai expressada. Les idees volten en l'ambient i al final algú amb autoritat les expressa. La vessant original de les idees no està en el que les expressa, si no que la cocció és social i al final algú té la inspiració i la valentia (no sempre heroica) d'expressar-la.
10 de desembre 2003
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada