Aquest any han estat curtes, una setmaneta escassa. Les primeres vacances fora de casa amb el nen.
L'esparver va marxar una mica recelós, expectant i amb l'angoixa pròpia de les primeres cagarrines de l'esparveret. La doctora ens havia tranquil·litzat i va encertar-la de ple. Aquest nano ens ha sortit fort, molt fort.
Una mica senyor també: als prats, no sortia de sobre la manta mentre remenava la terra i les herbetes del voltant. La baba de son pare regava el prat, naturalment.
Les excursions han estat curtetes, la senyora esparver no camina gaire i nou quilos d'esparveret són una càrrega important. Però prou llargues per veure que tenim un país meravellós.
Les nits millor que mai, el silenci ajuda a dormir ... i el cansament també.
Piles carregades i a córrer. Aquest curs es presenta apassionant i amb un somriure a la boca.
18 de setembre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
Quina felicitat, Esparver. Que per molts anys! (em vénen tants records llegint-te...)
Estada al Pirineu?
No, al Cabrerés. No volia fer gaires quilòmetres aquest cop.
Publica un comentari a l'entrada