Aquest matí, aprofitant que estic mig de vacances i que no tenia res urgent a fer, m'he escapat una estona a passejar per Collserola.
Aquests dies fresquets, amb boires de conte de fades, són una de les meravelles de la vida. I el silenci. Sembla mentida que sense sortir pràcticament de la gran ciutat trobis silenci. Algun passejant com jo i algun ciclista despistat. Els de entre setmana solen ser més respectuosos. I solitaris.
M'agraden les ombres dels solitaris, sobretot en dies de records melancòlics. Dies que la pipa té gust de caliquenyo i que deixes que s'apagui sola.
Dies d'advent què semblen de quaresma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
1 comentari:
Sortir entre setmana és un luxe, indubtablement.
Publica un comentari a l'entrada