Ensenyament i la boira dels somnis

En aquest bloc he parlat molt poc d’ensenyament malgrat que és un tema que m’interessa i m’agrada molt. No ho he fet per moltes raons, una perquè no en sóc un especialista i perquè no m’agrada parlar per boca d’ase.

Però avui sembla que és el tema del dia perquè com deia ma mare que deia un catedràtic d’institut fa molts anys a falta de dinero en las arcas se cambian los planes de educación i havia de sortir una cosa com el document ple de frases buides que ha presentat ensenyament.

Com que aquest país està ferit de llengua (i tenim la llengua ferida, cal dir-ho) hem saltats tots plegats a fer un debat sobre algunes de les absurditats que hem vist al document i als titulars... i hem fet plorar a les filles dels senadors. 

La realitat del que passa o deixa de passar a les escoles no és gairebé mai el que diu el reglament o la llei, perquè parafrasejant la regla de Sant Benet ja pot ser bona la regla que si el director es dolent no serveix per a res i si el director és bo no cal.

En tot cas el problema del model és bastant metafísic (i no menystinguem la metafísica en el fer humà): el document no és un document centrat en Catalunya, és un document que tracta la catalanitat subsidiàriament i això no era el que ens oferia cap dels dos grups que estan al govern quan els vam votar.

Potser tot plegat només és producte de la boira de pensaments tous que estan fent degenerar occident cap a aparences de rigor que només són monstres de somnis delirants. No ho sé, però si és això com no comencem a fer les coses amb rigor, sense frases buides i pensant en assentar el més proper per poder anar més enllà, tot anirà pel pedregar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La família

El dia que van ploure llimacs

Un any que ha canviat Barcelona