La pluja va de retard
sense caure està esperant
que la mitjancera clara
li doni el concordat
En Baltasar s'exclama
com rei mag exasperat
car la màgia no funciona
en un món enrevassat
Feu nostra senyora
que la pluja ens mulli més.
Volem buscar al Segre
l'aigua que ara ens caldrà
sense temps per preparar
solucions desesperades
i l'amo no vol donar
per coherència esperant
que del cel ens caigui aigua
en forma de miracle laic
Feu nostra senyora
que la pluja ens mulli més.
3 comentaris:
No s'ha de perdre l'humor, no senyor. No en sabia res d'aquesta vena poètica...
Salutacions.
No, si d'humor n'arrossego molt. Sobre la vena poètica... hi ha alguna altra cosa al bloc sense classificar, però res de l'altre món.
Ha, ha, sí que en fa de goig el conseller, i el post, és clar!
Publica un comentari a l'entrada