dijous, 8 de juny de 2006

Josep Termes

Li han donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un savi amb pinta de savi que sembla que s'amagui del vedetisme, encara que no se massa si ho fa per convicció, per timidesa o per coqueteria.

Em cau bé. Segurament per la mateixa raó que el PSUC-isme de pensament únic l'odia. Ha parlat, amb menys llibertat de la que seria desitjable, del funcionament estalinista de la cúpula del PSUC durant el franquisme (allò que novel·la en Vázquez Montalbán a “asesinato en el comité central”) i és el gran estudiós del nacionalisme popular a Catalunya, contrariant al pseudomarxisme idiota (l'adjectiu és meu) que defensa el pensament únic dels historiadors i antropòlegs deterministes de veritat absoluta.

Sé perfectament que precisament per això, i per gosar dir que la recuperació de la memòria històrica no ha de ser "per dir que uns eren bons i els altres dolents perquè els morts són els que va fer Franco però també els que van afusellar els rojos a l'Arrabassada" (1) alguns dels creadors d'opinió que odien la subtilesa i prefereixen un món de bons i dolents l'acusen de revisionista (la veritat és la que és, per molt que preferíssim que fos una altra).


(1)Ho va dir a l'entrevista a TV3 (La nit al dia) el dia que li van donar el premi. Perdoneu que no posi l'enllaç, però els culpables dels web de la corpo sembla que tenen una lògica diferent a la meva.

1 comentari:

júlia ha dit...

No és freqüent trobar veus prou lliures en aquests temes -com la Guerra Civil- capaços d'explicar el que no ens agrada i mostrar la realitat, ben llunyana de les lectures en clau de bons i dolents que ens ofereix la modernitat. Trobo que mereixia més difussió, el Premi i la seva persona.