dimarts, 19 de setembre de 2006

El papa teòleg

Darrerament faig articles massa seriosos. Segurament estic patint una crisi de transcendència i això no és gaire sa, però ja que hi som ens hi recrearem.

Tenim una crisi internacional encesa, si em de fer cas del que diuen els ofesos, per un discurs acadèmic dictat pel Sant Pare de Roma. El fet és que aquesta classe magistral també ha encès espúriament els ànims del cientificisme. Parlar de raó mentre parlem de fe és, si més no, delicat però parlar de raó i de l’Islam, encara que només fos subtilment – i no ha estat el cas – és entrar en una maresma molt perillosa.
En el fons parlar de l’Islam és perillós. A l’occident laic i vagament republicà a la francesa tot és gairebé gratis, però parlar de l’Islam no.

Aquest occident laic i vagament republicà que ens envolta, del que, creients o no, al nostre país tots en som presoners –potser se’n salva algun lliberal despistat que té prou diners per poder seure on vol i algun tertulià sionista que en fa ostentació per fer-se l’enfant terrible un cop perduda la gauche divine- tracta l’Islam des de el paternalisme condescendent de qui el considera un magnífic aliat contra els nostres dimonis particulars, evidentment els Estats Units d’Amèrica i per delegació – i devoció històrica – Israel, però no el considera prou important com per confrontar-ne els valors.

I sense haver llegit encara la conferència de Benet XVI –els noms no son mai casuals i si te’l poses tu mateix solen tenir una història darrera – puc permetre’m d’opinar amb certa fredor cínica que ja va sent hora que deixem d’amagar el cap sota l’ala i que a occident ens plantegem deixar de mirar-nos el melic i comencem a adonar-nos que les realitats del nostre voltant són molt més riques del què pensem –malgrat que diguem una altra cosa – i, per tant, els perills que comporten algunes actituds respecte la llibertat acadèmica i que no ens podem permetre de justificar algunes reaccions (igual que no ens ho podíem permetre quan van sortir aquelles caricatures que molts opinadors van justificar en nom de l’aliança de civilitzacions consistent en ser acrític amb l’intolerant llunyà i no acceptar els matisos de l’enemic local).