Si La Candelera riu el fred és viu
Ja fa quaranta dies de Nadal. Fa quaranta dies que no escric. També són els quaranta dies de l'any de més merder sociofamiliar a casa meva.
Hem sobreviscut a tot plegat amb nota.
També és el dia que recorda la fe de la iaia. La saviesa d'algú que amb prou feines havia anat a escola.
Diu que La Candelera és quan es converteix l'espera en esperança.
M'ha agradat. És un bon projecte de vida. Molt millor que allò de qui espera desespera.
Doncs endavant. I no, no estic parlant de política.
03 de febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
2 comentaris:
La iaia ha dit un gran poema en nou paraules. Com n'hem d'aprendre!
Quanta raó que tens!!!
Publica un comentari a l'entrada