Se m'ha dit de tot perquè mai no vaig veure clara la jugada i ho vaig expressar en diverses colles. En general tendeixo a creure poc en la força de les revoltes: A la vida, com al casino, sempre guanya la banca.
És important entendre-ho per molt que de tan en tant juguem a alguna cosa més que ha fer de bullanga. En general tots vam fer com si fos (alguns jugant-s'hi bastant més que un ull) però les voltes de perfil d'algun pope que es va amagar quan les coses anaven de debò, allò de dir que havíem escollit un parlament per fer un referèndum (no hi era pas al programa però tampoc sabien què fer)... Tot plegat.
Però no, no queda lluny. Les descàrregues d'adrenalina són adictives i el problema segueix existint. No sé si ben identificat però existeix.
Tornaria a fer el mateix? No ho sé, sóc 3 anys mes vell. En aquest cas vell és una paraula molt adequada. En tot cas estic absolutament segur que seguiran passant coses el dia que finalment girem full. I no estic segur de què vol dir girar full.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada