La percepció i la realitat

Aquest cap de setmana he tingut sarau a tuiter perquè se'm va acudir dir (amb la meva diplomàcia habitual) que a primers vuitanta, a Barcelona ciutat, la calefacció era un article de luxe.

A banda de els de sempre que pensen que la realitat de fa quaranta anys era la realitat de la classe alta (o mitja-alta, però tenen un concepte de que per ser de classe mitja cal ser rendista que fa riure una mica per no dir molt) hi va haver gent que em volia convèncer que tothom en tenia. El millor va ser que posessin d'exemple edificis on jo hi havia estat aquells anys perquè hi vivien amics (i, efectivament, no en tenien).

Pot ser que tots plegats tinguem una imatge idealitzada del passat, pot ser que oblidem els problemes que no ens van tocar d'aprop (meravellós algú que diu haver estudiat els aventatges que van tenir generacions passades i... que no sap les dificultats per trobar habitatge de finals seixanta primers setanta i els pufos de les cooperatives i altres estafes).

A vegades veus alguna tesi correcta defensada amb arguments que desacrediten tot el raonament i, molt sovint, passa perquè qui fa aquestes coses simplement voldria ser producte de la tesi.

Però me n'he anat de tema, cada dia em preocupa més que patrons que jo veig claríssims semblin escandalosos per tothom. Pot ser que jo hagi fet un recorregut en sentit contrari de qui es queixa, no ho sé. En tot cas cada dia tinc més clar que el que surt als llibres divergeix molt de la meva vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Treure's la màscara

Destret