La vida social pandèmica

Tot d'un plegat aquests dies el virus malda per acabar de matar la societat civil. És a dir, la societat no governamental (la de debò, la que viu fora del mantell de l'estat) i només sobreviu fora la que viu sota mantells paraestatals.

Ens han dit que les nostres relacions han de ser només a l'escola i a la feina perquè el virus és perillós... I ho és, però hem de maldar perquè la nostra vida d'homes (i dones) lliures vagi més enllà del que en dona el senyor estat.

No, no tinc cap solució però aquest estiu ja ens vam carregar la socialització dels infants al lleure i aquest curs ha començat espantant als pares perquè fugin de les activitats extraescolars. Això sí: l'escola no en la saltem què per alguna cosa la vam inventar per fer bons ciutadans (republicans).

No ho sé, no tinc varetes màgiques i sóc el primer que vaig defensar (i no he canviat d'opinió) que al juny no es podien obrir les escoles. Però començo a estar fart d'aquestes crides a la histèria col·lectiva. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Codi consulta

Fi de vacances