És desesperant però al final sempre falten coses.
No sé gaire si és cosa de la meva vida distribuïda, de la meva manca evident d'ordre o un fat que m'ha caigut a sobre però sempre perdo una cosa o altra i ja no sé si paga la pena buscar-la o és millor fer com qui no vol la cosa.
En els moments de canvis el més desencoratjador (i un dels problemes més greus per canviar realment res) és la manca d'ordre acumulada gràcies als milers de projectes que van sortint del caparró i a que hom no fa vida solitària ni sedentària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada