Ahir vaig fer anys, per això vaig començar aquesta bitàcola.
Tot plegat és una excusa per mirar una mica enrere i preparar els cops (embats si ens volem fer una mica els cursis) que han de venir els propers anys. No direm la vida que vindrà perquè prou feina tenim tots plegats per saber què farem demà passat.
Hi ha aquella sensació que fujo de les litúrgies de la família extensa i ens quedem tancadets en les de la nuclear (nuclear per dir alguna cosa, diguem que són nuclis distribuïts). Perdoneu els plurals majestàtics però si aneu llegint-me veureu que hi caic sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada