La mitjana edat cau quan cau i no quan toca.
A mi m'ha agafat per escoltar power metal, somiar excursions que no sé si podré fer i jugar amb la canalla. Ben mirat podríem haver triat aficions més perilloses o més lluïbles però vivim temps foscos i anem bastant curts d'armilla.
El dubte sempre va més enllà de la por d'enfonsar-nos a la misèria de l'autocompassió i el que hagués pogut ser si no fos per allò que ens marca massa. Ens marca perquè realment volem pensar que viure la vida d'altres és el que ens hauria d'omplir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada