Ha arribat un moment que són el centre de la meva vida.
Tot gira al voltant de les necessitats i les aspiracions de la canalla. Ni les crisis d'identitat i de parella giren amb ells. La cosa és tant bèstia que si no et replanteges la vida de parella és perquè els fills et necessiten. (De la mandra en parlarem un altre dia).
En tot cas els fills són una tria i un instint que requereix una responsabilitat (en vers a tot plegat, espècie i canalla). I mirar endavant amb ells fa que la vida tingui solta per molt entortolligat que estigui el fil que ens guia a la sortida del laberint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada