Quan tot anava a ritmes més humans avui començava l'ambient de Nadal.
Suposo que això de córrer absurdament i no tenir períodes de pausa simbòlica és conseqüència de no saber esperar, d'aquesta necessitat postmoderna absurda d'haver de fer alguna cosa a tothora tingui o no sentit el que farem. Perquè l'important és fer no l'objectiu.
Hi pensava per tota aquesta absurditat d'estrips de vestidures per uns resultats d'avaluacions d'ensenyament que ningú s'ha aturat (aturar-se altre cop) a pensar què volen dir realment mentre qui més qui menys ha aprofitat per treure la seva bandera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada