Porto gairebé una setmana queixant-me.
És molt estèril queixar-se, especialment quant et queixes sense saber gaire què vols ni cap objectiu clar de què esperes del que ha de venir. Però té un punt de terapèutic quan n'estàs fins als nassos i a més tens la sensació que tot està empantanegat de mala manera.
Ara, molt a poc a poc, m'estic traient el ventre de penes i començo a veure avançar tot el que va desencadenar en una mena de pou. Potser, només potser, que bona part dels desencadenants de l'enfonsament moral siguin les incerteses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada