Després de molt de temps he volgut sortir a caminar. He volgut. No he pogut.
He agafat la bossa, la cantimplora i he enfilat un camí conegut i suau... i no he arribat a fer ni tres quilòmetres. Potser és la vellesa prematura, potser ha estat aquest curs dramàtic o potser és que simplement em cal espai per a mi. No ho sé.
En tot cas em cal recuperar l'alegria i els ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada