Avui m'he adormit i he hagut d'agafar el Metro per poder arribar a l'hora a l'oficina. A aquella hora normalment va prou ple com per patir per les distàncies i l'espai vital. Sí, jo pateixo per l'espai vital encara que no hi hagi pandèmia.
Avui anava buit. Més buit que un diumenge a les nou del matí en temporada baixa.
Avui hi havia silenci, aquell silenci d'un tren a Dinamarca on sembla que si parles fluixet estàs cridant.
No en vull treure cap conclusió, no han començat les universitats, però es nota la pandèmia.
Molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada