Tal com està el pati (tal com hi està el pati que diria algun il·lustre) la realitat i la vida ens ha passat per sobre. Pot ser que només sigui un biaix de confirmació i aquella cosa mig chestertoniana que se m'ha quedat enganxada entre el goig de la ruralitat i la confiança en la tradició però aquesta carallotada de dubtar de les evidències m'ofega.
M'ofega també, especialment, que haguem fet una substitució de sacerdots tant precària que muntem manifestacions per dir que les mesures sanitàries són rentat de cervell... Però ens hem passat tant de temps defensant veritats amb mentides que havíem d'arribar aquí d'una manera o altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada