Darrerament les converses a les colles en les que em moc semblen la cavalcada dels genets de l'Apocalipsi però sense desvelar res sòlid.
Jo sempre he confiat en el futur, sempre hi confio no perquè el present em sembli un drama (no ho és) si no perquè realment crec que el futur depen de nosaltres és la nostra feina millorar-lo. Dit a la forma cristiana cursi nosaltres som l'instrument del pla de Déu i és feina nostra dur-lo endavant.
En fi, que confio que tot vagi a millor perquè no pot anar d'altra manera. Em van ensenyar a no tenir por i ho duc bastant bé. Malgrat tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada