Avui, novament (i en van un munt), ens hem trobat amb un nou esperpent judicial que afecta a Catalunya. De fet a més d'un però ja sabeu que algunes coses són un simple passa que t'he vist. En general sabíem que passaria un moment o altre perquè si alguna cosa no pot sofrir Madrid (concepte) és l'anomalia que representa Catalunya dins del seu (des)ordre mental.
Més enllà del motius xenòfobs (sí, a Espanya hi ha xenofòbia mal païda en vers dels catalans) hi ha un motiu d'essències. Segurament em repeteixo però el problema d'Espanya (i la virtut que la fa sobreviure) és que només és una llei (i els seus reglaments).
Per això el poder dels sabres ha passat a ser el poder de les togues però amb els mateixos problemes de raquitisme que tenien els sabres en el seu moment. Catalunya, institucionalment, té el mateix problema malgrat que la societat civil (la de debò, no els que es fan dir societat civil) va per la seva banda. Com hem fet sempre, per altra banda.
A Catalunya les institucions son una farsa (una farsa és una cosa que es fa servir per omplir, en teatre eren obretes curtes per entretenir al personal als entreactes) i sempre ho seran. Si més no mentre formem part d'Espanya.
Entendre això és important. Entendre que si un país tan disfuncional pot sobreviure és perquè institucionalment no som res i les institucions ens són alienes és el que ens permet sobreviure i que no quedem absorbits del tot per la mediocritat d'Espanya.
I, al tanto, que nosaltres si ens hi posem podem ser molt mediocres. Només cal veure quins discursos infantiloides comprem en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada