Ho reconec, haver-me criat sota la bateria i tractant habitualment amb personatges amb uns valors i sistemes socials no estàndard (per molt que a casa fóssim d'ordre i anés a una escola on l'ordre públic estava bastant ben cuidat) em va alimentar un temperament que m'agrada dir-ne almogàver (una mica rude i bastant agressiu).
Avui una senyora més o menys de la meva edat ha estat apunt d'agredir-me amb un encenedor (pretenia cremar-me la barba aprofitant que jo duia les mans ocupades). Ha estat fruit d'un desencontre perquè l'he engegada a pastar quan m'ha intentat intimidar per demanar-me diners. Ja sé allò que cal donar al pobre etc (de fet,ara fa dies que no el veig però hi ha un indigent a temporades al barri que fuma a costa meva quan corre per aquí, tot i que és una mica pesat no és un intimidador) però quan algú pretén intimidar-me em surt la vena quinqui (a la feina també hi ha algun testimoni del fet que no ha anat a majors perquè malgrat tot la gent acaba entenent que el no és no en qualsevol cas).
Ara pensava que hauria de denunciar la senyora en qüestió perquè no és el primer cop que me la trobo però ben mirat ella no hi té res a perdre i jo, com a mínim, perdria el meu temps.
No sé quina solució tenen aquests problemes i, segurament, la meva no és la ideal (cal fer més que dèiem l'altre dia) però algun dia acabarem a garrotades pel carrer si segueix corrent-hi gent que es dedica a intimidar a altra gent pel carrer.
Com a observació curiosa: a mi m'han amenaçat més d'un cop pel carrer a Barcelona des de finals dels vuitanta fins avui però a banda del que em va posar una navalla al coll (i se'n va anar sense res) només dones m'han tocat o se m'han apropat a menys d'un pam.
No vull dir-ne res. Només és una observació que segur que no es potgeneralitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada